FAMÍLIES D' ALUMNES AMB TRASTORNS DE CONDUCTA

El TC s’elabora de forma progressiva i les famílies participen en aquesta dimensió temporal del trastorn. Les necessitats i formes d’ajut i suport a la família poden variar al llarg de l’evolució del trastorn.

Es necessari que els pares elaborin una representació del seu fill i del que li passa , un relat de la relació que manté amb el fill en el temps, que reconstrueixi la seva pròpia història. S’han d’adonar de quan van aparèixer els primers problemes, les primeres dimissions familiars, les dificultats per a posar límits al alumne i pensar si en la relació amb els seus fills s’han produït dificultats determinades pers situacions personals o per la problemàtica mental d’algun dels pares, mirar si manifesten sentiment d’injustícia envers les diferents institucions socials amb les qual s’han relacionat o es relacionen.

Com donar suport a les famílies?

Les diferents formes de suport que es donen a les famílies depenen de l’edat del noi/a, dels efectes de la conducta en el context i el seu moment evolutiu (inici reactiu, estancament, resolució trastornada).

Cada cas requereix també formes d’acompanyament diferents, des d’una perspectiva d’interacció psicopedagògica i multidisciplinària.

Ens podem trobar amb famílies que col·laboren però també amb d’altres que rebutgen el problema i fins i tot, famílies que rebutgen que el seu fill sigui tractat. Hi ha famílies en les quals predomina la complicitat i la protecció del noi/a.

En aquests casos, s’ha de trobar les condicions que facin que els pares s’impliquin en l’atenció del seu fill i que confiïn en l’equip de professionals per tal de què ocupin del lloc que els oferim per a entendre el què li passa al noi i el que els passa a ells com a pares davant la conducta i sentiments que el seu fill/a expressa.

Marc de treball amb les famílies

Alguns dels continguts entorn dels quals s’hauria d’articular un marc de treball amb les famílies, des d’una perspectiva educativa i multidisciplinària poden ser:

_Informació, orientació, i assessorament en relació a les característiques i font del malestar que pateix el seu fill, el pas de la família a l’escola en les primeres edats,  el moment de l’adolescència, la transició al món adult, social i laboral.

_Suport emocional. Els pares d’alumnes que pateixen TC necessiten sovint suport per a superar el sentiment de dolor i malestar que pateixen.

Mitjançant aquests espais de suport i ajut, la conversa i la confiança esdevenen les condicions per a promoure que els pares elaborin el seu malestar i evitin el desbordament angoixant que els pot causar la situació de tenir un fill o filla d’aquestes característiques i a que no abandonin la seva responsabilitat com a pares.