domingo, 23 de noviembre de 2014

Definició i tipus de TDAH

_ Es un trastorn Neurobiològic. Desequilibri químic entre neurotransmissors ( dopamina i noradrenalina ).
_ Està caracteritzat per una dificultat o incapacitat de mantenir l’atenció voluntàriament en les activitats acadèmiques i quotidianes i per controlar la conducta.
_ Provoca una fallida en el desenvolupament de circuits cerebrals relacionats amb la inhibició i l’autocontrol.
_ Provoquen una fallida en el sistema executiu del cervell.

TIPUS DE TDAH

La TDAH afecta a entre un 2,5 i un 10% de la població infantil en una relació nen-nena 4:1. El 40-60% dels casos continuen tenint dificultats a l’edat adulta.

_ Persones en les quals el TDAH predomina la inatenció

_ Persones en el quals en el trastorn de TDAH predomina la hiperactivitat (hiperactius-impulsius)

_ Subtipus Combinat


lunes, 3 de noviembre de 2014

Com preparar l'entrevista familiar?

Què tindrem en compte quan preparem l’entrevista familiar?

Cuidar les condicions ambientals
El lloc on es desenvolupa l’entrevista ha de ser acollidor, còmode i apropiat per el tipus d’entrevista. Per exemple, l’aula és ideal per a que els pares es familiaritzin amb l’entorn en el que s’eduquen els fills. El despatx, és més apropiat per tractar qüestions problemàtiques (més neutre). Les reunions s’han de convocar amb suficient temps per a que la família es pugui organitzar.

Intentarem comptar amb la presencia del pare i de la mare
Normalment el pare acostuma a estar absent en aquestes reunions i és la mare la que assumeix la participació en les entrevistes familiars. Es important que els fills vegin que els dos des de els seus criteris i opinions estableixen amb ajuda dels diferents professionals un clima de diàleg constructiu.
El docent ha de ser empàtic i proper amb els pares per fonamentar la interacció i deixar que els pares s’obrin i puguin parlar sense por a la descalcificació o la culpabilització i potenciar el millor de cada familiar.
Per altra banda, s’ha de respectar la privacitat dels pares, la seva vida privada, la relació de parella.

Construir un model de bon comunicador
Els professors són models de bons comunicadors. Un bon comunicador evita judicis de valor, simplificacions  per als pares, els seus fills són molt importants i són sensibles e influenciables a qualsevol detall que es doni d’ells sobre la seva conducta. El tó emocional de la conversa familiar ha de ser adequat, no ha de provocar una alteració emocional. Es crea un context en que els pares puguin ser escoltats com a experts en els seus fills i a la vegada confereixin als professors l’autoritat per a ser experts en educació. Es important desenvolupar les habilitats d’escolta, deslliurar-se de prejudicis, valorar els intents de canvi, saber demanar ajuda als pares, no culpabilitzar i saber detectar i fer-los saber el que fan bé.

Fugir de tecnicismes
Un llenguatge massa tècnic és innecessari pot establir distància amb els pares i pot ser que no entenguin el que els hi estem explicant. S’ha d’afavorir la interacció i la comprensió mútua.

Cuidar les contradiccions
Es necessari que la comunicació no verbal no entri en contradicció amb el que parlem per evitar confusions.

Conèixer la situació familiar i mostrar-nos comprensius amb les dificultats familiars

Ser positiu i evitar les comparacions amb altres estudiants
El mestre ha de transmetre tranquil·litat. Cada nen té el seu propi ritme maduratiu i tota comparació amb els altres és absurda.



http://www.fundacioncadah.org/web/articulo/como-comunicarse-con-la-familia-de-un-nino-hiperactivo-.html



La relació família-col·legi

Pautes de relació família-col·legi, punts essencials per mantenir una bona comunicació:

  • El contacte família-col·legi ha de ser continu i de coresponsabilitat.
  • Planejar objectius realistes tant per els pares com per als professors tant per casa com per al centre escolar. Cercarem la implicació dels pares en l’educació dels seus fills.
  • Si no s’acompleix algun dels objectius, analitzar el per què, i aplicar noves estratègies, si una estratègia no ha funcionat, no vol dir que sigui un objectiu impossible. Sempre s’ha de tenir en compte les característiques personals de l’estudiant per plantejar unes pautes diferents.
  • El tutor i els diferents professors estaran en constant comunicació ja que en cada moment han de saber la conducta de l’estudiant, el seu estat anímic, i quina relació té amb els companys i professors de forma que coneguem en tot moment la situació de l’estudiant i la puguem analitzar de forma global. Un ambient càlid, estructurat i organitzat, ajudarà a l’estudiant a desenvolupar-se millor i a aconseguir una millor adaptació.
  • Els pares han de saber com és el seu fill a l’escola, què fa, i com es relaciona i les activitats que es desenvolupen.