Pares de fills amb necessitats especials i la seva relació amb els diferents professionals, queixes, sentiments...

Segons el llibre: "Trabajar con los padres, Marcos de Colaboración en educación especial" de Cliff Cunningham i Hilton Davis els nens amb necessitat especials i les seves famílies no són un grup homogeni i tampoc les seves famílies. Les prediccions sobre la utilitat i els resultats d’un tractament o mètodes educatius són difícils. La família és molt important en els procediments d’avaluació.

Com ho viuen els pares? De què es queixen?

Es queixen de no rebre informació suficient

La informació que reben no és precisa

Els hi donen la informació d’una sola vegada i massa informació

La informació que els hi donen és incomprensible (llenguatge massa tècnic o una presentació deficient)

Els sentiments dels pares respecte al tracte dels diferents professionals. De què es queixen?

Falta de respecte cap als pares i al nen (quan el professional es precipita i es massa dominant dintre la interacció, evita la intimitat, no fa preguntes i no escolta)

Falta de qualitat en els serveis i en el lloc on els hi donen la informació (consultes en els passadissos de l’hospital, o de l’escola)

Hi ha professionals que parlen i tracten als seus fills com si no estiguessin els pares presents

Falta de coordinació (amb freqüència els pares han de respondre a les mateixes preguntes cada cop que es reuneixen amb un professional diferent i això els desmoralitza)

Reben consells contradictoris de diferents professionals

Falta de continuïtat en els serveis. Els nens amb necessitats especials tenen problemes al llarg del temps i la continuïtat en els serveis és molt important. Es queixen de no poder veure al mateix professional durant temps.