Tractament psicològic del TDAH

Com afecta el TDAH al cervell?

De què es queixen els professors en educació especial?

• Hi ha associacions i fundacions dedicades a diferents trastorns de desenvolupament però no hi ha forma de què es posin d'acord totes per fer coses juntes i hi ha en general,una falta d'interès per la inserció social (es preocupen més de recolzar als pares i als nens però  quan arriben a adults no hi ha un acompanyament de la persona en la vida adulta en el seu procés d'integració a la societat).
• Alguns psicòlegs que porten als estudiants no paren massa atenció al treball que es fa a l'escola, o creuen que ho saben tot de l'estudiant i no fa falta escoltar al professor o quan es reuneixen a l'escola no es queden massa estona. Es queixen de falta de cooperació i d'implicació.
• En el meu rol de professora-tallerista des de la Psicopedagogia que comença a treballar ensenyant a adults penso que hi ha molta informació sobre els trastorns de desenvolupament en quant a nens però hi ha com menys informació de què passa quan arriben a adults i quin és el procés maduratiu que segueixen desprès i la seva adaptació a la societat i la integració laboral. També hi ha un buit, fins el que ara he vist, amb el suport a la familia: què passa quan ja no assisteixen a l'escola? quan els pares ja no els poden dominar i poden prendre la decissió de no medicar-se o d'anar-se'n? Com s'han d'orientar els problemes d'inatenció d'una persona adulta que no et voldrà fer certs exercicis perquè ja s'ha acceptat així i creu que no li servirà de res o que de per si li avorreix tot i no està motivada per a res? 

Què és la intel·ligència límit?

Aquest és un pdf que prové de la informació que dona la plana web d'ACIDH (una associació i una fundació dedicades a millorar la qualitat de vida de les persones amb intel·ligència límit mitjançant una atenció integral.
L
http://www.acidh.org/  que té com objectius:

ELS OBJECTIUS DE L'acidH:

• Donar a conèixer el col·lectiu amb intel·ligència límit, així com promoure i defensar els seus drets.
• Oferir la formació adient perquè cada persona pugui desenvolupar el seu potencial humà.
• Integrar les persones amb intel·ligència límit en l'àmbit social i laboral.
• Sensibilitzar la societat de l'existència d'un col·lectiu de persones ignorades.
• Investigar i col·laborar en l'estudi de la intel·ligència límit.
• Promoure una millora de la qualitat de vida dels nostres usuaris/àries i tutelats/ades.
• Crear recursos i serveis específics.
• Protegir el col·lectiu d'acord amb figures jurídiques previstes legalment.

http://www.acidh.org/docs/gt_InteligLimite.pdf

Pares de fills amb necessitats especials i la seva relació amb els diferents professionals, queixes, sentiments...

Segons el llibre: "Trabajar con los padres, Marcos de Colaboración en educación especial" de Cliff Cunningham i Hilton Davis els nens amb necessitat especials i les seves famílies no són un grup homogeni i tampoc les seves famílies. Les prediccions sobre la utilitat i els resultats d’un tractament o mètodes educatius són difícils. La família és molt important en els procediments d’avaluació.

Com ho viuen els pares? De què es queixen?

Es queixen de no rebre informació suficient

La informació que reben no és precisa

Els hi donen la informació d’una sola vegada i massa informació

La informació que els hi donen és incomprensible (llenguatge massa tècnic o una presentació deficient)

Els sentiments dels pares respecte al tracte dels diferents professionals. De què es queixen?

Falta de respecte cap als pares i al nen (quan el professional es precipita i es massa dominant dintre la interacció, evita la intimitat, no fa preguntes i no escolta)

Falta de qualitat en els serveis i en el lloc on els hi donen la informació (consultes en els passadissos de l’hospital, o de l’escola)

Hi ha professionals que parlen i tracten als seus fills com si no estiguessin els pares presents

Falta de coordinació (amb freqüència els pares han de respondre a les mateixes preguntes cada cop que es reuneixen amb un professional diferent i això els desmoralitza)

Reben consells contradictoris de diferents professionals

Falta de continuïtat en els serveis. Els nens amb necessitats especials tenen problemes al llarg del temps i la continuïtat en els serveis és molt important. Es queixen de no poder veure al mateix professional durant temps.